La recent Sentencia del Tribunal Suprem, de data 26 d’octubre de 2020 (ponent Sr. Ignacio Sancho Gargallo) determina la obligació de l’entitat bancària d’abonar al consumidor prestatari les quantitats que va haver d’abonar en concepte de despeses de gestoria per la tramitació de l’escriptura davant del Registre de la Propietat i la oficina liquidadora de l’impost.

Aquest criteri es refereix als préstecs hipotecaris anteriors a la Llei 5/2019 de 15 de març, de Contractes de Crèdit Inmobiliari, atès que abans de l’esmentada normativa no existia cap mena de previsió legal sobre com s’havien d’abonar les esmentades despeses de gestoria.

Conclou l’esmentada sentència al seu fonament de dret tercer que “(…) ante la falta de una reforma nacional aplicable en defecto de pacto que impusiera al prestatario el pago de la totalidad o de una parte de esos gastos, no cabía negar al consumidor la devolución de las cantidades abonadas en virtud de la cláusula que se ha declarado abusiva”.